dimecres, 4 d’octubre de 2017

Os Blanco, ¿una familia de origen gallego en las Alpujarras?

Desde hace unos días en los Centros de Historia Familiar de los mormones, pueden consultarse online los libros históricos de bautismos, matrimonios y defunciones de diferentes parroquias de las Alpujarras, además de los expedientes matrimoniales de Granada (1556-1889) y el Catastro de Ensenada (1750-54).



Con sólo un par de visitas ya he podido ampliar y actualizar la investigación sobre mi primer apellido que es, desde como mínimo 8 generaciones, de origen alpujarreño. La consulta de los libros parroquiales, con inscripciones de bautismos desde 1571, las respuestas particulares contenidas en el Catastro de Ensenada de las poblaciones de Mecina Bombarón y Albondón, así como la inestimable ayuda de genealogistas como Paco Maldonado y Jordi Mestres, me han permitido seguir el rastro de mi apellido paterno más allá de diez generaciones.



Juan Os Blanco Ayuso nacido en Mecina en 1608 es el antepasado Blanco (Os Blanco) más antiguo que tengo documentado. La aparición del artículo determinado masculino plural “los” en su forma gallega “os” hace sospechar del origen gallego del apellido.  Una rama de la familia figura como propietaria de tierras y cortijos además de en el barrid de Golco de Mecina Bombarón también en el municipio de Albondón.

La forma de referirse a la familia como Los Blanco o Los Blancos, en plural, parece que era habitual en los pueblos de la Alpujarra donde se estableció la familia. En Albondón se recoge aun hoy en día la referencia al apellido en su patrimonio agrícola, concretamente en la Alberca de José de los Blancos. Existe también en Castaras el cortijo Los Blanco aunque, en este caso, no existe otra referencia documental de la presencia del apellido en dicha población.



En el libro de repartimientos de Mecina Bombarón de 1576 no aparecen los Blanco entre los repobladores del lugar, por lo que será necesario seguir investigando generación a generación los antepasados directos de Juan Os Blanco (1608, Mecina Bombarón) para poder confirmar el origen gallego de la familia.



Fuentes:

Registros Parroquiales de Mecina Bombarón (1571-1927)
Catastro de Ensenada, municipios de la Alpujarra (1750-1754)
Libro de Apeo de Mecina Bombarón y Yegen (1572-1577)
Expedientes matrimoniales de Granada (1556-1889)
Centro de Historia Familiar de los Mormones (Badalona) https://www.familysearch.org
Paco Maldonado (2017)
Jordi Mestres (2017)

dilluns, 15 de maig de 2017

El rellotge del meu besavi, record de la seva estada de bracer als ferrocarrils de Pennsylvania

A principis del segle XX milers d’alacantins afectats per la misèria que va seguir a la plaga de la fil·loxera de 1904 van optar per emigrar, primer a Argèlia i Cuba i després als Estats Units i Canadà.

Entre els molts habitants de la comarca de la Marina Baixa que van travessar l’oceà atlàntic fugint de la fam, s’hi trobaven el meu besavi Miquel Ivorra i Barceló (Benidorm 1878 – Montgat 1942) i dos dels seus germans.


El primer en emigrar var ser el cunyat del meu besavi, en Jaume Barceló l'any 1911, qui un cop assentat a Philadelphia, en un habitatge situat al 608 d'American St., va fer-hi venir la seva esposa Francisca Ivorra (Benidorm 1887 – Gloucester, USA 1972) en companyia de la seva mare Àngela i els seus fills. El 15 de gener de 1921 arribaven tots a l'Illa d'Ellis de Nova York a bord del vapor León XIII de la Companyia Trasatlántica que havia salpat del port de Barcelona el dia de nadal de 1920.




La familia, ja assentada a Philadelphia regentava una petita fonda per a emigrants i els podia oferir allotjament. Així és com el meu besavi Miquel i el seu germà Josep (Benidorm 1880 – Massilon, USA 1956) van anar a treballar de bracers a la incipient companyia de ferrocarrils de Pennsylvania.


Per a la majoria, aquesta va ser una migració d’anada i tornada, com en el cas del meu besavi Miquel, però en d’altres casos com el del seu germà Josep, l’aventura americana va ser definitiva i es va establir primer a Philadelphia amb la seva germana i després definitivament a Pittsburgh, on ara hi viuen els seus descendents, els meus cosins nord-americans.




El meu besavi s’hi va estar uns quants anys treballant de valent als Estats Units i enviant tot el que guanyava a la seva esposa i besàvia meva, Carme Llinares i Climent (Finestrat 1879 – Montgat 1959) que dissortadament mentre l’esperava, i a causa de la seva malaltia mental, va gastar fins al darrer centau que li havia anat enviant el seu marit.

L’únic que en queda a la família de l’estada americana del meu besavi Miquel és un antic rellotge de fusta tallada Ingraham, datat de finals del S. XIX, que, segons explicava la meva àvia, ell va comprar de segona mà a Nova York a un matrimoni ja gran. El rellotge, que va acompanyar les nits de la meva infantesa amb un soroll de pèndol molt característic, avui reposa en silenci a casa de ma mare.

 





 


 

dimarts, 19 d’abril de 2016

Avantpassats calafats i corders a les drassanes de Palamós (S.XVI)


A les drassanes de Palamós (Baix Empordà) de l'any 1547 al 1642 s'hi contaven 17 mestres d'aixa, 12 calafats, 5 corders i d'altres oficis lligats a la construcció de vaixells.



D'entre ells, dues branques dels meus avantpassats a Palamós, els Simon (corders) i els Vernós (calafats).


En Magí Simon i Marich , l'any 1638 hi tenia la seva botiga de corder a la Platja de la Fosca. Els corders eren els encarregats de confeccionar tots els cordatges de les naus.




L'esposa d'en Magí, la Maria, era filla d'una família de calafats, el seu pare Jeroni Vernós es dedicava a l'ofici d'introduir fibres d'estopa amb la maçola a totes les juntures de les taules del vaixell per sellar-les. Un cop calafatejat calia aplicar el quitrà amb la llanada per tal de fer la nau impermeable.

divendres, 9 de gener de 2015

Amunt! Be Bop a Lula!

Avui toca rockabilly, és a dir d’altres manies, i és que aquest tema original de Gene Vincent sempre m’ha apassionat, especialment per les seves múltiples i variadíssimes versions, fetes pels seus contemporanis i recuperada també anys després per d’altres músics i assimilats, alguns a temps i d’altres a destemps, però tots ells amb reinterpretacions interessants per a les meves manies, les musicals i les que no.



Me n’he fet un tip de versions i vull compartir-ne algunes, i don't mean maybe!

http://youtu.be/vDU9FP5_B2M

GENE VINCENT 1958

http://youtu.be/tik1AO4vVSQ

THE EVERLY BROTHERS 1960

http://youtu.be/F_p9CbQrPtk

NANCY HOLLOWAY 1961

http://youtu.be/IBrxh9bxgfg

THE BEATLES 1962

http://youtu.be/cd8WfMjd0qg

QUEEN 1973

http://youtu.be/RqkPJyByfM4

ADRIANO CELENTANO 1973

http://youtu.be/QXvHl-ja7dg

THE STRAY CATS 1981

http://youtu.be/Clge_Fe1QT4

THE CLASH 1986

http://youtu.be/DN6gE0EXuQM

DEMENTED ARE GO 1987

http://youtu.be/NRFlzarYu4E

PAUL MCCARTNEY 1991

http://youtu.be/HLMBTzL8MXg

TOM JONES & JEFF BECK 2003