Avui dia no hi ha cognoms d'home o de dona diferenciats, però antigament se solien masculinitzar o feminitzar: per exemple la dona o la filla d'un Ferrer era anomenada Ferrera o la d'un Mir, Mira; de la mateixa manera, els cognoms Barcelona, Girona, Tarragona (originats a partir del nom d'aquestes ciutats) tendien a masculinitzar-se en Barceló, Giró i Tarragó quan s'aplicaven a un home.
Barceló seria doncs la forma masculinitzada de Barcelona, Barcelonus el 1213, que és el nom de la mateixa capital de Catalunya. De tota manera Barceló també és un caseriu del terme de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès). A més del significat toponímic, cal fer notar que, a Gandesa, d'un minyó brut, deixat, malforjat, en diuen "un barceló". Barceló, tot i ser un llinatge toponímic de la capital de Catalunya, alguns llibres d'heràldica consultats coincideixen a afirmar que el cognom Barceló és originari de França (Llenguadoc).
Arbre dels meus avantpassats Barceló:
Fonts i Bibliografia
COGAN, Rose: Ancestry.com
Raices del Reino de Valencia: Associació de Genealogia, 2009.
Raices del Reino de Valencia: Associació de Genealogia, 2009.