dimecres, 30 de desembre del 2009

L’origen del cognom Barceló i els meus avantpassats

Avui dia no hi ha cognoms d'home o de dona diferenciats, però antigament se solien masculinitzar o feminitzar: per exemple la dona o la filla d'un Ferrer era anomenada Ferrera o la d'un Mir, Mira; de la mateixa manera, els cognoms Barcelona, Girona, Tarragona (originats a partir del nom d'aquestes ciutats) tendien a masculinitzar-se en Barceló, Giró i Tarragó quan s'aplicaven a un home.

Barceló seria doncs la forma masculinitzada de Barcelona, Barcelonus el 1213, que és el nom de la mateixa capital de Catalunya. De tota manera Barceló també és un caseriu del terme de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès). A més del significat toponímic, cal fer notar que, a Gandesa, d'un minyó brut, deixat, malforjat, en diuen "un barceló". Barceló, tot i ser un llinatge toponímic de la capital de Catalunya, alguns llibres d'heràldica consultats coincideixen a afirmar que el cognom Barceló és originari de França (Llenguadoc).

Arbre dels meus avantpassats Barceló:

Fonts i Bibliografia 
COGAN, Rose: Ancestry.com
Raices del Reino de Valencia: Associació de Genealogia, 2009. 



dissabte, 19 de desembre del 2009

Genealogia de Blanes

 

D’entre els avantpassats més antics que he pogut investigar una branca té la seva residència a Blanes (La Selva) S. XVI, els relaciono per generacions per tal que ho pugueu consultar i en el cas d'existir algun avantpassat en comú us poseu en contacte amb mi:


14ª generació
Jaume Fontanelles=Magdalena
13ª generació
Pere Pagès 1.551=Caterina 1.555
Bernat Oms=Margarida Fontanelles 1.574
Joan Ferrer 1.555=Rafaela 1.559
12ª generació
Andreu Mascaró Forest=Maria
Rafel Sagarra=Margarida Oms Fontanelles 1.594
11ª generació
Rafel Forest=Anna Sagarra Oms 1.641
Joan Balfa=Candia
Sebastià Caselles=Marianna
Jaume Pagès 1.576=Margarida Ferrer 1.580
Sebastià Caselles=Magdalena Pagès Ferrer 1.605
Pere Coderch=Francesca
Pere Xifró=Elisabeth Comadina
Grau Barreras=Magdalena Mariangela
Pau Ribes=Esperança
Antoni Gibert=Anna
10ª generació
Pons Roure=Teresa
Joan Coderch 1.702=Marianna Caselles Pagès
Jacint Tarradellas=Marianna
Josep Rodés=Maria Rates
Jaume Delfaus 1.671 =Magdalena Barreras 1.693
Bruno Gelabert=Teresa
Miquel Faxeda=Teresa
Magi Simón=Anna Maria Xifó Comadina
Onofre Jonquer=Teresa
Pere Nualart=Margarida
Joan Gibert=Margarida Ribes 1.659

Fonts i Bibliografia 

The Church of Jesus Christ of Latter-day Saint: www.familysearch.org
Centre d'Història Familiar LSD: Consulta de microfilms, Barcelona.

Origens del cognom Ivorra

Ivorra és un cognom amb origen al municipi del mateix nom a la comarca de la Segarra (Lleida), posteriorment el cognom es va estendre per València i l’Aragó. Els primers avantpassats amb el cognom Ivorra provenen del Castell d’Ivorra, documentat l’any 1.111 amb motiu de la cessió del Mas d’en Torrents pel Compte Armengol VI d’Urgell a l’ordre dels Cavallers Hospitalaris, el primer Ivorra conegut és en Pere Guillem d’Ivorra que l’any 1.132 era el governant del Castell d’Ivorra. 
 
A la fi del segle XIII, consta que el castell i lloc d'Ivorra formava part del vescomtat de Cardona i que el 1314 pertanyia a Ramon Folc (VI). L’any 1.347 el governant del castell era en Guillem d’Ivorra i des del 1491, la senyoria del lloc pertangué al ducat de Cardona, fins a l'extinció del feudalisme.


Primers Ivorra documentats:

Pere Guillem d’Ivorra 1.132
Guillem d’Ivorra 1.246, casat amb Berenguera
Ramon d’Ivorra 1.315, cavaller, casat amb Elisenda
Guillem d’Ivorra, castellà d’Ivorra l’any 1.346, casat amb Elionor

Els meus Ivorra:

En Pere Ivorra (*1565) de Polop = Joana Llorens
el seu fill Pere Ivorra (*1590) = Jerònima Martínez
el seu fill Gabriel Ivorra= Jacinta Péerz (Casament 1658)
el seu fill Josep Ivorra (*1675) = Catalina Bertomeu
el seu fill Joan Ivorra = Maria Teuler (Casament 1742)
el seu fill Lluís Ivorra (*1753) = Josepa Ortuño
el seu fill Joan Ivorra (*1799) = Maria Teuler 
el seu fill Miquel Ivorra (*1823) =  María Pérez 
el seu fill Joan Ivorra (*1851) = Ángela Barceló 
el seu fill Miquel Ivorra (*1878) = Carme Llinares 
la seva filla Carme Ivorra (*1917) = Esteve Pujol
la seva filla Àngela Pujol Ivorra (*1948)

Fonts i Bibliografia
Raices del Reino de Valencia: Associació de Genealogia, 2009. 
Arxiu del Castell de Vilassar: Biblioteca de Catalunya
www.enciclopèdia.cat

Els Marot de Badalona

D’entre les meves recerques dels Marot de Badalona, en destaca la de dos germans provinents d'occitània, més concretament del lloc de La Stela a l’antic comtat de Comenge (en francès Comminges) que fou una jurisdicció feudal de Gascunya situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.




Els germans Joan i Guillem Marot figuren als llistats de Francesos residents a Badalona l’any 1637, vinguts de La Stela (Comenge), sembla que el citat municipi es correspon amb l'actual Lestelle De St. Martory a l'Haute Garonne (Midi Pyrennes) podrien ser avantpassats del meu Diego Marot nascut a Badalona el 1667 o bé provenir d'una altra branca del cognom.


Relaciono les meves recerques del cognom Marot, tots ells amb residència a Badalona:

Joan Marot 1617
Guillem Marot 1621
Diego Marot 1677 (casat amb Mariagna Gasull 1678 )
Celdoni Marot Gasull (casat amb Marianna Llansó el 1758 )
Pau Marot Llansó (casat amb Llucia Andreu el 1794)
Ramon Marot Andreu (casat amb Isabel Vila Carcassona – no disposo de dates)
Pau Marot Vila (casat amb Antònia Campins Magriñà 1825)

Fonts i Bibliografia 

CHIMISANAS JULIA, Abelard: Recerques genealògiques
Padró Municipal d'Habitants de Badalona, 1717.
Cadastre de Badalona, 1754.
Padró Municipal d'Habitants de Badalona, 1771.
Registre Civil de Badalona: 1871-1971.
Cementiri Municipal de Sant Pere: Badalona

Els Marot i les migracions franceses a Catalunya S. XVI

Enric Moreu-Rey publicà l’any 1959 "Els immigrants francesos a Barcelona" (Institut d'Estudis Catalans). Hi afirma que els francesos fugien de les lluites civils i religioses i d'haver de fer el servei militar, per bé que la causa principal era l'econòmica, ja que per als immigrants, Barcelona era una mena de terra promesa. Moreu hi inventaria una vintena d'oficis dels nouvinguts i diu que els "francesos" formaren confraries religioses a la ciutat només per a ells. L'any 1603 es documenta per primer cop el mot despectiu gavatx per a qualificar els nous immigrants.

La terrible Pesta Negra del segle XIV, segons algun historiador, va delmar la població catalana d'un vint-i-cinc per cent. I durant els segles XV, XVI i XVII les pestes foren cícliques. Aquest flagell, les assecades i les males collites van produir un buit demogràfic a Catalunya que van cobrir els occitans, i també una minoria de rossellonesos i francesos autèntics. La primera modesta onada d'immigrants transpirinencs i occitans comença a causa de les guerres de Joan II vers 1480, però assoleix una autèntica plenitud durant el XVI.

Però és sens dubte Jaume Codina, del Prat de Llobregat, qui, en els darrers anys ha donat una forta empenta a l'estudi de les onades d'occitans (que eren anomenats sovint francesos) a Barcelona. Entremig també Nadal i Giralt van publicar una monografia decisiva sobre la qüestió: La immigració francesa a Mataró durant el segle XVII (Caixa d'Estalvis de Mataró, 1965), on confirmaren la forta presència dels occitans, també de rossellonesos i minoritàriament de gent que procedia del massís central de França. El 2000 l'editorial Eumo va publicar la versió catalana de l'obra de Nadal i Giralt: Immigració i redreç (Els francesos a la Catalunya dels segles XVI i XVII).

El flux migratori més important es dona a les dècades centrals del S. XVI (a partir de 1540), la majoria d’immigrants (francesos, o occitans) procedien de les diòcesis fronteres (comminges, couserans) dels Pirineus centrals, particularment afectats pels creixements demogràfics i per les guerres de religió.




Aquest seria el cas dels germans Joan i Guillem Marot (residents a Badalona) , que varen arribar a Catalunya amb 10 i 6 anys respectivament, cosa que pot semblar estranya per la seva joventut, però que Xavier Torres Migracions franceses a Catalunya (Universitat de Girona) assenyala com un fet habitual en aquesta migració, on molts dels immigrants eren menors de deu anys i la gran majoria tenien entre onze i vint anys.

Fonts i Bibliografia
DIVERSOS AUTORS, Citats en el text.



Généalogie comminges / ancêtres comminges / nom de famille marot dans comminges

Il y a des années que je cherche des données de mes ancêtres en Lestelle de Saint Martory, commune de d'où ils procèdent Jean Marot (né approximativement l'année 1617) et Guillem Marot (né approximativement l'année 1621).


Je remercie pour toute donnée que je pourraient précisement fournir sur ce nom de famille par la zone, les documents dont je dispose ils citent textuellement Jean et Guillem Marot, de la Stela (Comenge) document dans catalan.



Merci beaucoup pour son attention, mon courrier électronique est bielblanco@gmail.com

dimecres, 16 de desembre del 2009

El cognom Pujol a Badalona

Pujol és un cognom geogràfic i per tant n'hi ha a tot Catalunya. Els orígens del cognom a Badalona es remunten més enllà de l'any 1428 a Canyet, el matrimoni de Valentina Canyet (hereva del Mas Canyet) amb Berenguer Pujol fan que en heretar el seu fill, Pere Pujol, la masia passi a anomenar-se Mas Pujol.

(Aquest article ha estat revistat früit de les noves aportacions de PUJOL-BUSQUETS, Jaume: veure l'article: Novetats sobre l'origen dels Pujol de Badalona)


Guadamir de Canyet, noble i senyor de Badalona, que figura per primer cop en un document datat l’any 1.025, amo del Mas Canyet és probablement avantpassat en alguna de les branques de la majoria d'antics pobladors de Badalona.
Relació d’avantpassats Canyet:


Guadamir de Canyet (1.025)
Noble de Badalona, Senyor de la Vila de Canyet. Figura com a testimoni en un document datat el 16 de juny del 1025, on la Comtessa Ermesèn i el seu fill Berenguer (Ramon I) presideixen un judici on el Monestir de Sant Cugat denuncia a Adalbert, vescomte del Rosselló, per haver-se apropiat d’un alou proper al castell de Montgat, el Maresme.

Pere de Canyet (1.112)
L’any 1.112 figura com a propietari de la finca del Mas Canyet en Pere de Canyet, de la Parròquia de Santa Maria de Badalona.

Bernat de Canyet (1.262)
Document de data 25 de setembre de 1.262, Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt

Bernat de Canyet, de la parròquia de Santa Maria de Badalona, estableix a Bernat Oliver i a la seva muller Berenguera dues feixes de terra amb oliveres i arbres, que té a la mateixa parròquia de Badalona, al Canyet, als llocs anomenats Guany i Puig de Vall, sota domini i alou del bisbe de Barcelona. Bernat Oliver i els seus seran homes solius, habitants i afocats seus a les cases que hi han construït i que han de construir-hi i pagaran a Bernat de Canyet un cens anual de 2,5 quarteres de blat a mesura de Barcelona, meitat ordi i meitat espelta, i un parell de gallines. Bernat de Canyet rep en concepte d'entrada 62 s., m.b.t.

Pere de Canyet (1.289)
En un document datat el 1.289 en Pere de Canyet figura com a propietari d’una muntanya i una pineda a Canyet anomenada Pujol d’Esteve.

Guillem de Canyet (1.306) casat amb Elisenda
Document de data 29 de desembre de 1.262, Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt

Pons, bisbe de Barcelona, confirma i estableix de nou a Guillem Canyet, home propi, soliu i afocat del dit bisbe, fill de Pere de Canyet, el mas dit de Canyet que té per ell a la parròquia de Badalona. Es ratifica el cens de 3 quarteres i mitja punyera de blat, la meitat en ordi i l'altra en espelta, 3 s.m.b., 3 quartans de gra i 3 gallines.

Pere de Canyet (1.338) fill de Guillem de Canyet
Document de data 8 de maig de 1.338, Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt

Pere Canyet de la parròquia de Santa Maria de Badalona, fill del difunt Guillem Canyet i d'Elisenda, lloga a Pere de Gualbes draper de Barcelona, mig celler d'un mas, una petita caseta del dit mas y tot el corral que té a Badalona, durant cinc anys. El preu del lloguer és de 6 l. Li promet que per Santa Maria d'agost tancarà una porta del celler i farà totes les obres necessàries. Segueix àpoca.

Berenguer de Canyet (1.353) casat amb Guillema
Un document del procurador de Pere Canyet, en Guillem Asvert, de data 17 de setembre de 1.353, fa referència a la venda a Berenguer de Canyet del Mas Canyet i les seves terres.
Berenguer de Canyet (1.421)
L’any 1.421 en Berenguer de Canyet declara hereva del Mas Canyet a la seva filla Valentina de Canyet.

Valentina de Canyet (1.428 ) filla de Berenguer de Canyet, es casa amb Berenguer Pujol. El 12 de març de 1.428 Valentina de Canyet nomena hereu del Mas Canyet al seu fill Pere Pujol.

Del Mas Canyet al Mas Pujol

Pere Pujol (1.428 )
En rebre el Mas Canyet per herència passa a anomenar-se Mas Pujol. El Mas Pujol, situat a la riera de Canyet fou edificat sobre una antiga vila romana, data del S. XIII, el document més antic que fa referencia a la propietat data de l’any 1.001 (Mas Canyet). Es diu que al S. XV al Mas Pujol s’hi va allotjar Cristobal Colón, després de la seva visita al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Antoni Pujol (1.481) casat amb Angelina. Mas Pujol.
Antoni Pujol, de la parròquia de Santa Maria de Badalona Figura en un document notarial de data 10 d’abril de 1.481. Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt.

Cebrià Pujol (1.553) Als fogatges d’aquest any és l’estadant al Mas Pujol.

Maria vidua de Pujol (1.642) Mas Pujol. Figura al Padró d’Habitants de Badalona de 1.717.

Geroni Pujol (1.683) fill de Maria vidua de Pujol, casat amb Paula (1.672)

Fins a la data no he aconseguit lligar amb els primers Pujol de Badalona el meu avantpassat Pujol més antic, en Jaume Pujol, casat amb Maria Mas, el seu fill Jaume Pujol Mas (* vers 1.750) casat amb Paula Vidal Sunyol. La tradició oral familiar diu que els meus Pujol eren de la branca de les cent lliures, però no he esbrinat de quina branca es tracta. Recentment he localitzat el baptisme  i  matrimoni a  Vilassar de Dalt d'un Jaume Pujol, fill d'un altre Jaume Pujol i de Maria Mas que podria ser la mateixa persona, en especial perquè en ambdós casos consta com a professió Mestre de cases, tot i que es contradiu amb la tradició oral familiar que diu que la familia ve dels Pujol de Canyet.

Fonts i Bibliografia 

CHIMISANAS JULIA, Abelard: Recerques genealògiques
CUYÀS TOLOSA, J.M: Història de Badalona, 1982.
CASTELL DE VILASSAR, Arxiu: Documents de Badalona, 1262-1480.
LLIBRE D'ESPOSALLES, Parròquia de Santa Maria de Badalona, 1747-1805.
Registre Civil de Badalona: 1871-1971 
Cementiri Municipal de Sant Crist; Badalona
Cementiri Municipal de Sant Pere: Badalona