Els Marot i les migracions franceses a Catalunya S. XVI

Enric Moreu-Rey publicà l’any 1959 "Els immigrants francesos a Barcelona" (Institut d'Estudis Catalans). Hi afirma que els francesos fugien de les lluites civils i religioses i d'haver de fer el servei militar, per bé que la causa principal era l'econòmica, ja que per als immigrants, Barcelona era una mena de terra promesa. Moreu hi inventaria una vintena d'oficis dels nouvinguts i diu que els "francesos" formaren confraries religioses a la ciutat només per a ells. L'any 1603 es documenta per primer cop el mot despectiu gavatx per a qualificar els nous immigrants.

La terrible Pesta Negra del segle XIV, segons algun historiador, va delmar la població catalana d'un vint-i-cinc per cent. I durant els segles XV, XVI i XVII les pestes foren cícliques. Aquest flagell, les assecades i les males collites van produir un buit demogràfic a Catalunya que van cobrir els occitans, i també una minoria de rossellonesos i francesos autèntics. La primera modesta onada d'immigrants transpirinencs i occitans comença a causa de les guerres de Joan II vers 1480, però assoleix una autèntica plenitud durant el XVI.

Però és sens dubte Jaume Codina, del Prat de Llobregat, qui, en els darrers anys ha donat una forta empenta a l'estudi de les onades d'occitans (que eren anomenats sovint francesos) a Barcelona. Entremig també Nadal i Giralt van publicar una monografia decisiva sobre la qüestió: La immigració francesa a Mataró durant el segle XVII (Caixa d'Estalvis de Mataró, 1965), on confirmaren la forta presència dels occitans, també de rossellonesos i minoritàriament de gent que procedia del massís central de França. El 2000 l'editorial Eumo va publicar la versió catalana de l'obra de Nadal i Giralt: Immigració i redreç (Els francesos a la Catalunya dels segles XVI i XVII).

El flux migratori més important es dona a les dècades centrals del S. XVI (a partir de 1540), la majoria d’immigrants (francesos, o occitans) procedien de les diòcesis fronteres (comminges, couserans) dels Pirineus centrals, particularment afectats pels creixements demogràfics i per les guerres de religió.

Aquest seria el cas dels germans Joan i Guillem Marot (residents a Badalona) , que varen arribar a Catalunya amb 10 i 6 anys respectivament, cosa que pot semblar estranya per la seva joventut, però que Xavier Torres Migracions franceses a Catalunya (Universitat de Girona) assenyala com un fet habitual en aquesta migració, on molts dels immigrants eren menors de deu anys i la gran majoria tenien entre onze i vint anys.

Fonts i Bibliografia
DIVERSOS AUTORS, Citats en el text.