Matemàtiques i genealogia (no existeix el tal absurd matemàtic)

En el penúltim article feia referència a Gabriel Hernán Di Giulio quan ens parla de l'absurd matemàtic de la descendència i l'arbre genealògic. Pablo Briand m'ha enviat un correu on em fa reflexionar sobre el contingut de l'estudi que us citava i sobre una errada en el mateix, atès que en el segle IX no hi havia al planeta més de 200 milions de persones i si fem els càlculs a la generació 41 caldria racionalitzar la xifra i dividir 1 bilió per 200 milions, això donaria 5.000 i per tant no seria un absurd matemàtic, sinó que s'adaptaria a la realitat. Us deixo l'enllaç de l'article de Pablo Briand sobre el tema: Matemáticas y Genealogía que m'ha aportat llum a l'assumpte i m'ha aclarit els dubtes. Moltes gràcies Pablo per la teva aportació.

El calendari republicà francès

Amb un disseny orientat a adaptar el calendari al sistema decimal i eliminar-ne les referències de caire religiós, va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa amb el qual s'abolia l'«era vulgar» per als usos civils. Afegeixo un enllaç a l'interessant article de Pablo Briand sobre el tema. Le Calendrier Républicain.

L'absurd matemàtic de la descendència i l'arbre genealògic

Quan deixa de ser raonable fer un arbre genealògic?, en quina generació es produeix l'absurd matemàtic?, feu un cop d'ull a l'interessant article de Gabriel Hernán Di Giulio de la Universidad Nacional del Centro de la Provincia de Buenos Aires.

Baixar l'article en format PDF

Els Ivorra i els cavallers de l’orde del Temple

Està documentat que diversos membres de la familia Ivorra van formar part de l’ordre del Pobres Cavallers de Crist o Cavallers del Temple a partir del segel XII. L’existència de l’orde dels templers a Catalunya és documentada cap al segle XII. Els comtes de Barcelona els hi varen cedir el  Castell de Granyena i el Castell de Barberà.

Els comtes van observar que les ordes militars dels templers i els hospitalers serien d’ajuda en el procés de reconquesta dels territoris conquerits per l'Islam, i així va ser. L’orde s’hi va negar, ja que la comesa a la qual ells estaven entregats era la protecció dels pelegrins als llocs sagrats pels cristians de Terra Santa. Va ser el 1143 quan Berenguer IV els va convèncer perquè col'laboressin en la tasca de reconquesta de territori musulmà a canvi de donacions i, així, gràcies a les donacions, poder garantir la seguretat a Terra Santa. D’aquesta manera l’orde dels Templers, va assolir un important paper dins de la reconquesta i també dins de la Segarra, ja que va comportar una tipologia d’edificis i, sens dubte, una de les més riques i variades d’occident.

L’orde va ocupar les zones de frontera comparables a les que també hi havia a Terra Santa, com el Castell de Miravet (d’orde templera) i altres edificis, com l'Hospital de Cervera que fou de domini Hospitaler. El seu domini fou tan gran en la contrada, que contribuirien a la construcció de convents rurals totalment dedicats a tasques agrícoles. Van construir esglésies parroquials, molins, fargues, adobaries, forns...

Controlaven també ponts, així com també controlaven els masos, masies, torres i altres construccions. D’aquesta forma podien controlar i explotar molt millor tots els recursos del camp. Van contribuir també a transformar les cases i barriades en pobles i ciutats, de manera que podem dir que eren uns grans especuladors. Construïren hostals i hospitals en llocs estratègics del pelegrinatge jacobeu. Però no només a la Segarra trobem indicis d’aquesta protecció cap al Camí de Sant Jaume, sinó que al llarg de tot el camí es troben molts enclavaments d’ordes Templeres i Hospitaleres.

Hem de tenir en compte que el Camí de Sant Jaume passa per la Segarra, concretament des de la Panadella cap a Pallerols i de Pallerols a Sant Antolí. Seguint recte arribem als Hostalets, on trobem una ermita dedicada a Sant Jordi i una font. Ens dirigim cap a Sant Pere dels Arquells i d'aquí ens dirigim a la Cabana del Monjo, se segueix el camí cap a l’esquerra que ens portarà a Cervera. El Camí de Sant Jaume era una de les rutes on els Templers donaven protecció als pelegrins.

D’entre els cavallers Ivorra vinculats amb l’orde del temple a la Segarra trobem  en Berenguer d’Ivorra l’any 1184 i Arnau d’Ivorra, l’any 1187.


Fonts i Bibliografia

Arxiu del Castell de Vilassar: Biblioteca de Catalunya

www.enciclopèdia.cat

www.castellsmedievals.com