Els Cabré, una nissaga de ferrers de Vila-seca de Solcina i Cambrils

Vila-seca de Solcina, actualment Vila-seca, és una vila del Camp de Tarragona que als segles XVII i XVIII, on situem la nissaga familiar dels Cabré, no anava gaire més enllà dels dos-cents habitants.

Tot i això, per la seva situació, l’economia de Vila-seca, basada en l’agricultura i les seves activitats complementaries deuria ser prou fructífera perquè en aquesta època eren constants els plets entre l'arquebisbe de Tarragona, Vila-seca i els comerciants de Reus a causa dels drets fiscals pertanyents a l’església i que l'ajuntament de Vila-seca tenia en arrendament.

En aquest context situem doncs l’ofici de ferrer i serraller, que en la ciutat veïna de Reus s’organitzava en la confraria de Sant Eloi i que a Vila-seca, que manté encara avui el carrer anomenat dels Ferrers, deuria fonamentar el seu treball en les eines per al camp, els estris i les activitats relacionades.

Isidre Cabré és el primer de la nostra nissaga de ferrers vilasecans a la segona meitat del segle XVII, tot i que duent el nom del patró de la pagesia difícilment va ser aquest el seu primer ofici, i els seus orígens es remunten al segle XVI al municipi de La Morera de Montsant, Priorat.

Des de l’Isidre però seran cinc les generacions seguides de ferrers, que a la tercera generació es desplacen a la vila veïna de Cambrils i no és ja fins ben acabat el segle XIX quan en Josep Cabré i Parés, probablement mogut pels canvis en el context social i econòmic de la època, trenca la tradició familiar i es fa veterinari.

Més endavant, el fill d’en Josep, en Telesforo Cabré, ja en ple segle XX, farà, com molts, les maletes i enfilarà cap a les comarques de Barcelona, per quedar-s’hi.

Avui, el responsable de dur el cognom Cabré més enllà de la desena generació campa pel baix Maresme dedicant-se a altres menesters prou diferents als de l'ofici dels seus avantpassats però que li requereixen, com a ells, estar sovint entre l’enclusa i el martell, oi August?

El gener de 2016 l'August Cabré Borrallo va tenir la oportunitat de passejar pels mateixos carrers de Vila-seca i Cambrils on traginaven els seus avantpassats ferrers del Tarragonès, Baix Camp i Priorat.

Nota: Com sempre s'agraeix qualsevol informació que permeti ampliar la investigació en la recerca genealògica d'aquest cognom. bielblanco@gmail.com

Els Pujol: mestres de cases a Badalona i Vilassar

Aprofitant les vacances d'estiu, un any més estic gaudint amb les meves recerques genealògiques, i aquest agost em toca Vilassar, Vilassar entès però en un sentit ampli, atès que al s. XVIII Vilassar integrava els veïnats dels actuals Vilassar de Dalt, Cabrils i Vilassar de Mar.

Encallat com estic en la recerca a Badalona del cognom de la meva mare, i amb la meva afició per les hipòtesi genealògiques, no sóc massa donat a treballar amb dades confirmades, m'avorreix molt, i com que sempre he pensat que els arbres genealògics són una cosa viva, que van canviant, m'ha donat per investigar sobre el possible origen vilassarenc, o no, del meu segon cognom.

He llegit que eren força habituals a l'època els matrimonis entre famílies d'un mateix gremi, per entendre'ns, era comú que un jove mestre de cases es casés amb la filla d'un altre mestre de cases d'una població propera.

D'aquí la hipòtesi que el meu Jaume Pujol i Mas, jove mestre de cases casat a la parròquia de Santa Maria de Badalona el 30 d'agost de 1769 amb Paula Vidal i Sunyol, filla del mestre de cases badaloní, Domingo Vidal i Canals, fos el mateix Jaume Pujol i Mas, batejat el 4 d'octubre de 1748 a la parròquia de Sant Genís de Vilassar, fill Jaume de Pujol Riera i de Maria Mas i Mas de Vall del veïnat de Cabrils a Vilassar. Per a un jove vilassarenc de vint-i-un anys casar-se amb la filla d'un reconegut mestre de cases de Badalona no seria mala cosa.

Us deixo alguns arbres que estic muntant amb les dades de què disposo, a l'espera de poder anar confirmant i ampliant dades.

Badalona

 

Cabrils

Cites i Fonts:

1779. Àpoca atorgada davant d’un notari de Mataró, entre Jenis Pujol Mestre

de cassas, del Lloch de «VILASSAR DE MAR TERME Y PARROQUIA DE SANT

GENÍS DE VILASSAR», i Francisca Dorda y Abril, viuda de Geroni Dorda Pages

del relatat «VEYNAT DE CABRILS».

1. Josep Samon i Forgas. Vilassar de Dalt + Cabrils + Vilassar de Mar = VILASSAR.2007.

2. Familysearch.org. España, Bautismos 1502-1940.

3. Primer llibre de matrimonis de Sant Genís de Vilassar de de Dalt, de Mar i Cabrils (1568-1680).

4. Esposalles Parròquia Santa Maria de Badalona anys 1747 a 1805. 
5. Jordi Casanovas Berdaguer (dades Cabrils).

Els Ivorra (actualització)

Durant el segle XII va sorgir a la comarca de la Segarra (Lleida) el llinatge o cognom Ivorra que s’estengué, degut a la reconquesta i a la repoblació, per tot el país valencià, on actualment és força freqüent, com és el cas dels meus avantpassats més propers.

L’origen del cognom és el topònim d’origen preromà que està documentat ja en el 1031. En el 1076 el comte Ermengol IV féu donació a Santa Maria de Solsona de la capellania de les esglésies d'Ivorra. El poble d’Ivorra és situat en un petit pujol a l'esquerra de la riera. Les cases formen un nucli clos que conserva, i a ponent podem trobar-hi un portal adovellat.  Sobresurten d'aquestes nucli les restes de l'antic castell format per una torre circular anomenada popularment Torre del Moro, que s'aixeca al mig de la població.

Ivorra va pertànyer als Comtes d'Urgell, als Òdena i als Cervera, però des de 1314 apareix dins del vescomtat i posterior ducat de Cardona. Va ser doncs la castlania del castell que va donar lloc precisament al segle XII al llinatge de castlans amb de cognom Ivorra.  A mitjans de l’any 1469, mentre s’estaven tractant les condicions del matrimoni de Ferran II d’Aragó amb Isabel I de Castella (futurs reis catòlics) el jove Ferran, amb disset anys, tenia relacions d’amagades amb Aldonça, filla de Pere Roig i Aldonça d’Ivorra, de la relació en va néixer Alfons d'Aragó fill il·legítim de Ferran el Catòlic i Aldonça Roig d'Ivorra que va arribar a ser Arquebisbe de Saragossa i Abat de Sant Cugat del Vallès.

Igualment trobem el cognom d’Ivorra entre els templers que es van instal·lar al Castell fronterer de Granyena de Segarra a partir del segle XIII. (Document de l’arxiu episcopal de Vic – Llibre de pergamins 7, núm. 16.).

Els meus avantpassats Ivorra provenen del municipi alacantí de Polop de la Marina, una població de la comarca de la Marina Baixa que limita amb els termes municipals de Benidorm, Benimantell, Callosa d'en Sarrià, Finestrat, Guadalest, i La Nucia. 

Des d'en Pere Ivorra nascut a Polop de la Marina vers l'any 1618 fins al Miquel Ivorra Barceló, el meu besavi que va emigrar de Benidorm a Montgat l'any 1929 per fer-hi de pescador.

Pere Ivorra , nascut estimat: 1618, Polop, Alacant.
Casat a Polop, Alacant, amb Jerònima Martínez , nascuda, Polop, Alacant.

fill:

Gabriel Ivorra Martínez , nascut estimat: 1638.
Casat el 26 de novembre 1658, Polop, Alacant, amb Jacinta Pérez Sendra .

fill:

Joan Ivorra Pérez , nascut el 1672, Polop, Alacant, mort, Apotecari.
Casat el 2 de desembre 1734, Polop, Alacant, amb Catalina Bertomeu Devesa , nascuda el 1682, Polop, Alacant, morta.

fill:

Joan Ivorra Bertomeu , nascut estimat el 1715, Polop, Alacant, mort.
Casat amb Maria Teuler Company , nascuda el 1722 Polop, Alacant, morta.

fill:

Lluís Ivorra Teuler , nascut el 1753, Polop, Alacant, mort.
Casat el 7 de desembre 1795, Polop, Alacant, amb Josepa Ortuño Lloret , nascuda a La Nuciam Alacant, morta. 
fill:
Joan Ivorra Ortuño, nascut el 1799, Polop, Alacant, mort.  
Casat amb Maria Teuler Calbo, nascuda el 1803, Polop, Alacant, morta.
fill:

Miquel Ivorra Teuler , nascut el 1823, Polop, Alacant, mort.
Casat amb Maria Pérez Company , nascuda (Estimat 1810), Polop, Alacant.

fill:

Joan Ivorra Pérez , nascut el 1851, Polop, Alacant, mort el 1899.
Casat amb Àngela Barceló Pascual , nascuda el 1854, Benidorm, Alacant, morta.

fill:

Miquel Ivorra Barceló , nascut el 1878, Benidorm, Alacant, mort el 1942, Montgat, Barcelona.
Casat amb Carme Llinares Climent , nascuda el 1877, Finestrat, Alacant, morta el 1959, Montgat, Barcelona

Fonts i Bibliografia

Collita pròpia
Raices del Reino de Valencia: Associació de Genealogia, 2009
Arxiu del Castell de Vilassar: Biblioteca de Catalunya
www.geneanet.org
www.enciclopèdia.cat